Orde de Santa Clara

Clarisses

Emblema de les clarisses, el mateix de la família franciscana
Tipus	Monàstic de clausura, femení
Nom oficial	Orde de Santa Clara
Nom oficial llatí	Ordo Sanctae Clarae
Sigles	O.S.C.
Altres noms	Germanes Menors (fins a 1217); Clarisses, Germanes Pobres de Santa Clara, Monges Clarisses, Damianites, Dames Pobres, Franciscanes Clarisses
Hàbit	Hàbit marró o negre i vel negre, toca blanca; cordó blanc
Objectiu	Vida contemplativa i pregària, servei als altres
Fundació	19 de març de 1212, Església de la Porciúncula d'Assís per Santa Clara d'Assís i Sant Francesc d'Assís
Aprovat per	Innocenci IV (1263, per Urbà IV), en 1253
Regla	1212-15: Observances de Sant Francesc; 1215-47: Regla de Sant Benet (1229: Privilegi de la pobresa); 1247: Regla d'Innocenci IV; 1253: Regla de Santa Clara; 1263: Regla d'Urbà IV (per Gaetano Orsini)
Constitucions	1218 (estatuts del cardenal Ugolino);
Patrons	Sant Francesc d'Assís, Santa Clara d'Assís
Branques i reformes	Clarisses urbanistes (1263); clarisses coletines (1406), alcantarines, caputxines (1553)
Primera fundació	San Damiano (Assís), 1212
Fundacions destacades	Protomonestir de Santa Clara (Assís, casa mare), Santa Engracia (Pamplona, 1228), Reims (1229), Marsella (1254), Tordesillas
Fundacions a terres de parla catalana	convent de Santa Clara (Barcelona, 1234-1513, desaparegut), Santa Clara (Lleida, 1240), La Puritat i Sant Jaume (València, 1249), Convent de Santa Clara de Palma (1256), Santuari de la Serra (Montblanc, 1296-2008), Convent de Santa Clara de Manresa (1322), Monestir de Pedralbes (Barcelona, 1326)
Persones destacades	Santes Agnès d'Assís, Joana de Valois, Cunegunda de Polònia, beata Àngela Maria Astorch, Santa Elisabet de Portugal, abadessa Olzet, Isabel de Villena, Eulàlia Anzizu

Les monges de l'Orde de Santa Clara o Orde de Germanes Pobres de Santa Clara o clarisses (claresses segons Joan Coromines)^[1] (en llatí Ordo Sanctae Clarae, O.S.C.) són les religioses de vots solemnes que pertanyen a l'orde religiós fundat per Sant Francesc d'Assís i Santa Clara d'Assís (de qui en deriva el nom "clarissa") en 1212. Constitueixen el Segon Orde de Sant Francesc, dintre de la família franciscana (el primer és l'orde masculí de frares i el tercer, els laics que viuen d'acord amb la regla). Segueixen la regla aprovada per Innocenci IV el 1253.^[2]